divendres, 22 d’octubre de 2010

Mapes de les Illes Balears

Illes Balears



Mallorca



Menorca



Eivissa i Formentera



Cabrera


Per a veure els mapes més grossos, clica al damunt.

Vegeu els mapes actualitzats de Google a Balearweb:
.

Agraiments: Agraim la seva col·laboració, indicad-nos els enllaços, a:
Marc Masmiquel
Cati Bordoy
Elena Vera de Balearweb
Carlos de Miguel
.

dijous, 9 de setembre de 2010

Maó, les festes de Gracia


Maó, les festes de Gracia

Se celebren els dies 7, 8 i 9 de setembre i són les darreres festes que es celebren a una població gran de les Illes Balears.

Aquestes festes, igual que les de Sant Joan a Ciutadella, resulten molt vistoses i animades.

A primeres hores de la tarda, la ciutat ja irradia alegria amb els gegants i capgrossos que, acompanyats per la banda de música municipal, donen voltes per diferents carrers de la ciutat, acompanyats per menorquins i menorquines, vestits amb la roba típica de l'illa, que ballen les seves cançons.

A semblança de les festes de Ciutadella, a l'hora assenyalada en el programa, coincidint amb la repicada de les campanes que anuncia l'inici de la festa, el "Fabioler" es presenta al Caixer Batle i li demana permís per iniciar la Recollida.

En primer lloc, es recull al caixer fadrí i tornen a l'Ajuntament, on es fa el lliurament de la bandera, i continuen després amb la Recollida de la resta de la "Colcada".

A l'hora concertada, la "Colcada" es dirigeix a l'Ermita de Gràcia a participar en la celebració de les "Completes". Per entrar a l'església, es col·loquen en formació de major a menor, segons l'edat, al so del fabiol i el tambor.

Acabada la celebració, es dirigeixen a la plaça de l'Ajuntament on el Caixer Batle acompanyat del Caixer Capellà demana l'inici del jaleo. Quan acaben les 3 voltes del jaleo, es farà el Caragol "pel casc antic, que es diu" caragol del Pont de Sant Roc".

Ja en el dia de Gràcia, al matí, a l'hora indicada en el programa de festes, el fabioler va a l'Ajuntament a demanar permís per recollir la "Colcada". Es repeteix el cerimonial del dia abans, i es va a buscar primer al caixer fadrí i després a la resta de caixers i cavallers. Constituïda la "Colcada" i lliurada la bandera, es recorren els carrers i places del poble fixades en l'itinerari. Una estona abans de l'hora de la missa, els cavallers deixen els cavalls i es dirigeixen en formació a buscar la Verge. La Verge és portada cap a l'església escortada pels Caixers. Primer entren els capellans i els caixers que porten la Verge, després entra el Caixer batle i el Caixer capellà i, més tard, tots els altres. Durant l'oferiment es reparteix el "aiguarròs". Acabada la missa, els caixers tornen a la Verge amb el mateix protocol que en el moment de la recollida.

A la plaça de l'Ajuntament, davant l'Església de Santa Maria, el Caixer batle i el Caixer Capellà donen obertura al jaleo. Al ritme de la música boten els cavalls i la multitud de gent que abarrota la plaça de la Constitució. Tots els bars propers a la plaça estan oberts i ofereixen la típica pomada (Gin Xoriguer amb llimonada).

Interpretant els músics cançons tradicionals menorquines, es lliura a cada caixer una canya verda i una cullera de plata com trofeu. Tot seguit, s'interpreten cançons revetlla com "la samba", "Paquito el xocolater",...

Més tard, els regidors de les Festes de Gràcia, així com el pregoner i personalitats del municipi procedeixen a tirar, des de l'Ajuntament, les conegudes "botes de vi" a la multitud. A més de ser un bon record per aquell que aconsegueix fer-se amb una, a l'interior de la mateixa es troba una petita quantitat de vi negre.

A la tarda, es celebren les "Corregudes" al Cós de Gràcia. En la mateixa participa una part de la "Colcada". Competeixen de dos en dos i a la tornada van abraçats des dels seus cavalls.

Al vespre s'instal·la un mercat medieval que abasta tots els carrers cèntrics de Maó i que roman obert fins a altes hores de la nit. A més també s'instal·la una fira on els nens poden pujar a les atraccions, sopar i seguir gaudint de l'ambient maonès.

A la nit, el port de Maó és peatonal. Hi ha instal·lats diferents escenaris en els quals es pot gaudir de diversos estils musicals, mentre degusta el millor menjar de la Illa. La fi de festa, amb els focs artificials aquàtics, és un espectacle impressionant, sense parangó a l'illa. Els focs artificials es celebren la nit del dia 8 al 9 a les dotze de la nit.

.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Eleccions autonòmiques a les Illes Balears

.
Resultats eleccions autonòmiques. Illes Balears

2011
Cens: 711.660.  Participació: 59,94%
Escons: 59. Majoria absoluta: 30

Partit Popular (PP) 35
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 14  (19)
PSM-Entesa-Iniciativa-Verds 4
P.S.O.E. – PACTE 4
PSM-EN Menorca 1
GxF + PSOE Formentera 1
CxM (antiga Unió Mallorquina (UM) 0
Esquerra Unida (EU) 0
Esquerra 0
Lliga (excissió del PP. Jaume Font) 0

President del Govern: José Ramón Bauzá (PP)
Govern: Majoria absoluta: PP.
Oposició: PSIB-PSOE, PSM-Entesa-Iniciativa-Verds, GxF

2007
Partit Popular (PP) 29
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 20
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 3
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

2003
Partit Popular (PP) 30 (Majoria absoluta)
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 18
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 4
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Independent 1
President del Govern: Jaume Matas (PP)
Govern: PP+UM
Oposició: Tots els altres. 

1999
Partit Popular (PP) 28
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 16
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 5
Unió Mallorquina (UM) 3
Esquerra Unida (EU) 3
Els Verds (EV) 1
Independents 3
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

1995
Partit Popular (PP) 30
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 16
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 5
Esquerra Unida (EU) 3
Unió Mallorquina (UM) 2
Els Verds (EV) 1
Partit Socialista de Menorca - Nacionalistes de les Illes (PSM) 1 Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF) 1
President del Govern: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas (PP)

1991
Coalició Partit Popular-Unió Mallorquina (PP-UM) 31
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE 21
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 3
Entesa de l'Esquerra de Menorca (PSM-EU) 2
Unió Independent de Mallorca (UIM) 1
Federació Independents d'Eivissa i Formentera 1
President: Gabriel Cañellas (PP)

1987
Federació de Partits d'Aliança Popular-Partit Liberal 25
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Centre Democràtic i Social (CDS) 5
Unió Mallorquina (UM) 4
Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM-EN) 2
Entesa de l'Esquerra de Menorca 2
President: Gabriel Cañellas (AP)

1983
AP-PDP-UL 21
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Unió Mallorquina (UM) Jeroni Albertí 6
Partit Socialista de Mallorca (PSM) 2
Partit Demòcrata Liberal (PDL) 1
Partit Socialista de Menorca (PSM) 2
Candidatura Independent de Menorca (CIM) 1
President: Gabriel Cañellas (AP)
Govern: AP+UM
Oposició: Tots els altres.

Font:

1979 Consell General Interinsular:
UCD 13
PSOE 4
Independents d'Eivissa i Formentera 3
PSM 2
AP (PP) 1
PCIB 1
President: Geroni Albertí (UCD, Posteriorment: UM)
"Es tanca amb aquestes eleccions (1983) el període de transició institucional des de la dictadura, en què el CGI ha actuat com a institució preautonòmica. Des que es va constituir, en la seva fase actual ha estat compost per un plenari de 24 escons (13 consellers d'UDC, 4 del PSOE, 3 d'Independents d'Eivissa i Formentera, 2 del PSM i 1 d'AP i PCIB, respectivament), un Consell Executiu (els nou consellers amb cartera) i el president. El pressupost de la comunitat, fins que s'aprovin els de l'Estat per a 1983, està dotat amb 3.223.000 de pessetes, que es distribueixen entre els tres Conselis insulars i el propi CG1 (350 milions) ".
.

dijous, 8 de juliol de 2010

Concentració demà per l'Estatut

Rebut per correu electrònic de Manel Domenech. Tot i que l'AHC no figura entre les entitats convocants, s'adhereix a la convocatòria.

Amigues i amics,
L'Obra Cultural Balear, juntament amb una plataforma formada per la majoria de partits de Balears (PSIB-PSOE, UM, PSM, ERC, EAV, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds i Entesa per Mallorca), ha convocat una concentració contra les repercussions negatives que pot tenir a les nostres illes la sentència de l'Estatut de Catalunya, que tanca el model autonòmic i retalla competències presents a l'Estatut de Balears en matèries com llengua o finançament.

La concentració serà el divendres, 9 de juliol, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim. En defensa del nostre autogovern".

L'OCB fa una crida a tots els socis i amics de l'entitat a participar-hi, així com a la manifestació de protesta convocada per Òmnium Cultural i altres organitzacions de Catalunya l'endemà, dissabte 10 de juliol, a Barcelona.

Jaume Mateu Martí, president de l'Obra Cultural Balear
.

dissabte, 22 de maig de 2010

Parc natural de Cabrera


Parc natural de Cabrera
El primer parc nacional de les Balears (Llei 14/91, Corts Generals espanyoles) comprèn l'illa de Cabrera i altres illots com na Redona, l'Esponja, la Conillera, l'Imperial, na Plana, na Pobra, els Estells ... , a més d'una gran extensió marina. De les 10.000 ha del parc nacional, 1.836 són de terra emergida. Pinars i garrigues d'ullastre, llampúdol bord i mata cobreixen el sòl àrid, amb romanins, xiprells, estepes i canyes feries. Ginestes i lleteres posen colors a l'ambient poc plujós. Les sargantanes endèmiques corren arreu. Falcons marins i àguiles peixateres, amb virots, baldritges, nonetes, corbs marins i gavines de bec vermell són el floret d'espècies que justifiquen la protecció del lloc.
El mar ha modelat, durant mil·lennis, les voreres rocoses dels illots i de Cabrera Gran. En el port, refugi en dies de mal temps, un vell castell roquer recorda èpoques de pirateria i de penúria en el mateix mar on es poden veure dofins i mulars, tintoreres, esbarts de tonyines i agrupaments bellugadissos de pàmpols o llampugues a la superfície, perseguits antany per pescadors i avui només per aus marines. Els fons de l’entorn de Cabrera són una reserva d'espècies i d'hàbitats. Sobretot, han pogut recuperar-se els algars -praderies de Posidonia oceanica- on moltíssimes altres espècies troben protecció i recer i per mitjà dels quals es regenera l'oxigen de les aigües.
Text i Foto:
Agenda 2001

Conselleria de Medi Ambient
Illes Balears
.

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc

Dia 1 de febrer de 2006: Tito Fiol de la Conselleria d'Educació,
juntament amb dirigents d'Iberostar, presentant el programa
educatiu "Programa d'Integració social per a nins i nines amb
discapacitats", que el primer havia encarregat a la segona.

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc
Nota Informativa del GOB
22 de maig de 2010
Avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, el GOB ha realitzat una acció simbòlica de denúncia davant la seu d'Iberostar, una de les empreses que promouen la transformació de Son Bosc en un altre camp de golf.
Imatge de l'acció a la plana principal del GOB:
http://www.gobmallorca.com/pancartaiberostar.jpg
Comunicat de premsa:
http://www.gobmallorca.com/notabio2010sonbosc.pdf
.....................................
Els polítics i empreses capitalistes van de la mà en la mateixa direcció: "Destruir paisatge i utilitzar béns comuns en benefici particular". Segons les notícies dels mitjans de comunicació PP i UM, de nou junts per i per a l'especulació, coincideixen amb Iberostar en no protegir Son Bosc i construir el camp de Golf, el número 100 dels dels golfs mallorquins. Fa poc Matias Vallès entrevistava al director gerent i propietari principal d'Iberostar que, oportú, deia que en un principi havien col·laborat amb Jaume Matas, però que finalment, davant la prepotència de Matas i el poc cas que els feia havien deixat de fer-ho (El grup Barceló, guanyador del concurs de construcció i explotació del Palau de Congressos i hotel adjunt de la façana marítima de Palma, va ser el primer que va acollir Matas en la seva fugida als EUA, immediatament després d'haver perdut les eleccions autonòmiques de 2007. Poc després aquest grup, davant l'administració del pacte, renunciava a l'execució del seu concurs perquè "la dotació no era suficient". Seria interessant saber com s'havia pactat la suficiència amb l'ara imputat expresident).
Em fa vergonya el desvergonyiment amb què fan les justes crítiques als respectius governs Rajoy, Cospedal,... a Espanya i Tito Fiol, portaveu del PP al Parlament de les Illes Balears en id. L'anterior legislatura de Jaume Matas va ser un disbarat permanent d'especulació, irregularitat i nepotisme desvergonyit. Sense entrar en els casos Palma Arena (en els tribunals), Can Domenge (també en els tribunals, amb implicació del partit soci del PP, però també en comunicacions del despatx d'advocats del mateix Tito Fiol, portaveu actual del PP i membre del govern de Jaume Matas) i aquells que encara no s’han iniciat les investigacions corresponents del Metro, de l'hospital Son Espases, Es Guix, altres urbanitzacions, autopistes a Eivissa i Mallorca, túnels, grup Fer, IBISEC,... i sense retrocedir a la vergonya de l'OIE (oficina d'informació educativa) de l'anterior legislatura de Matas, ens cenyirem a recordar la vergonyant contractació per part de la Conselleria d'Educació (pública) de Tito Fiol a Iberostar (empresa privada teòricament turística) per elaborar i aplicar el "programa d'integració escolar (social) per a nens i nenes amb discapacitat". La Conselleria va encarregar i pagar (Quant?) amb diners públics a una empresa privada de turisme un programa propi de la xarxa que té la mateixa Conselleria d'Orientació i Integració educativa, personal, laboral i professional, en els Equips sectorials i en tots els centres públics i concertats d'educació secundària. És com si als orientadors ens haguessin demanat una organització de forfaits per a viatges de quinze dies al Carib per a tot tipus de clients. Tampoc es va demanar ni a la UIB, psicologia o pedagogia, ni als Col·legis oficials de psicologia o pedagogia o a l'Associació professional d'Orientadors/es AOIB (http://www.balearweb.net/aoib/) o COPOE (http://www.copoe.org/). Un programa educatiu i social encarregat a una empresa privada de turisme que ni tan sols, un cop editat, es va explicar als centres educatius ni es va aplicar: No tenia qualitat tècnica suficient per a cap de les dues coses. Però sí entitat suficient per a ser cobrada per Iberostar.
Els disbarats capitalistes portats a la màxima expressió per Jaume Matas, el seu govern i els seus socis em van impulsar a escriure un escrit en un dels meus blocs titulat "Jaume Matas i Tito Fiol, vindre a visitar-vos a la presó". I sembla que, en cas que el dret vagi en la mateixa direcció que la justícia, aviat podré complir la meva predicció.
Mentre els nous dirigents polítics capitalistes i les empreses capitalistes de sempre sembla que no escarmenten en cap d'altri, confien que Camps i Matas i altres especuladors amb diners públics de la mateixa corda sortiran ben parats de les seves imputacions, i segueixen exercint la seva pràctica ideològic-professional, destrucció i especulació per enriquiments particulars encara que això suposi crisis econòmiques estructurals generals que afectin la majoria de persones.
.