divendres, 22 d’octubre del 2010

Mapes de les Illes Balears

Illes Balears



Mallorca



Menorca



Eivissa i Formentera



Cabrera


Per a veure els mapes més grossos, clica al damunt.

Vegeu els mapes actualitzats de Google a Balearweb:
.

Agraiments: Agraim la seva col·laboració, indicad-nos els enllaços, a:
Marc Masmiquel
Cati Bordoy
Elena Vera de Balearweb
Carlos de Miguel
.

dijous, 9 de setembre del 2010

Maó, les festes de Gracia


Maó, les festes de Gracia

Se celebren els dies 7, 8 i 9 de setembre i són les darreres festes que es celebren a una població gran de les Illes Balears.

Aquestes festes, igual que les de Sant Joan a Ciutadella, resulten molt vistoses i animades.

A primeres hores de la tarda, la ciutat ja irradia alegria amb els gegants i capgrossos que, acompanyats per la banda de música municipal, donen voltes per diferents carrers de la ciutat, acompanyats per menorquins i menorquines, vestits amb la roba típica de l'illa, que ballen les seves cançons.

A semblança de les festes de Ciutadella, a l'hora assenyalada en el programa, coincidint amb la repicada de les campanes que anuncia l'inici de la festa, el "Fabioler" es presenta al Caixer Batle i li demana permís per iniciar la Recollida.

En primer lloc, es recull al caixer fadrí i tornen a l'Ajuntament, on es fa el lliurament de la bandera, i continuen després amb la Recollida de la resta de la "Colcada".

A l'hora concertada, la "Colcada" es dirigeix a l'Ermita de Gràcia a participar en la celebració de les "Completes". Per entrar a l'església, es col·loquen en formació de major a menor, segons l'edat, al so del fabiol i el tambor.

Acabada la celebració, es dirigeixen a la plaça de l'Ajuntament on el Caixer Batle acompanyat del Caixer Capellà demana l'inici del jaleo. Quan acaben les 3 voltes del jaleo, es farà el Caragol "pel casc antic, que es diu" caragol del Pont de Sant Roc".

Ja en el dia de Gràcia, al matí, a l'hora indicada en el programa de festes, el fabioler va a l'Ajuntament a demanar permís per recollir la "Colcada". Es repeteix el cerimonial del dia abans, i es va a buscar primer al caixer fadrí i després a la resta de caixers i cavallers. Constituïda la "Colcada" i lliurada la bandera, es recorren els carrers i places del poble fixades en l'itinerari. Una estona abans de l'hora de la missa, els cavallers deixen els cavalls i es dirigeixen en formació a buscar la Verge. La Verge és portada cap a l'església escortada pels Caixers. Primer entren els capellans i els caixers que porten la Verge, després entra el Caixer batle i el Caixer capellà i, més tard, tots els altres. Durant l'oferiment es reparteix el "aiguarròs". Acabada la missa, els caixers tornen a la Verge amb el mateix protocol que en el moment de la recollida.

A la plaça de l'Ajuntament, davant l'Església de Santa Maria, el Caixer batle i el Caixer Capellà donen obertura al jaleo. Al ritme de la música boten els cavalls i la multitud de gent que abarrota la plaça de la Constitució. Tots els bars propers a la plaça estan oberts i ofereixen la típica pomada (Gin Xoriguer amb llimonada).

Interpretant els músics cançons tradicionals menorquines, es lliura a cada caixer una canya verda i una cullera de plata com trofeu. Tot seguit, s'interpreten cançons revetlla com "la samba", "Paquito el xocolater",...

Més tard, els regidors de les Festes de Gràcia, així com el pregoner i personalitats del municipi procedeixen a tirar, des de l'Ajuntament, les conegudes "botes de vi" a la multitud. A més de ser un bon record per aquell que aconsegueix fer-se amb una, a l'interior de la mateixa es troba una petita quantitat de vi negre.

A la tarda, es celebren les "Corregudes" al Cós de Gràcia. En la mateixa participa una part de la "Colcada". Competeixen de dos en dos i a la tornada van abraçats des dels seus cavalls.

Al vespre s'instal·la un mercat medieval que abasta tots els carrers cèntrics de Maó i que roman obert fins a altes hores de la nit. A més també s'instal·la una fira on els nens poden pujar a les atraccions, sopar i seguir gaudint de l'ambient maonès.

A la nit, el port de Maó és peatonal. Hi ha instal·lats diferents escenaris en els quals es pot gaudir de diversos estils musicals, mentre degusta el millor menjar de la Illa. La fi de festa, amb els focs artificials aquàtics, és un espectacle impressionant, sense parangó a l'illa. Els focs artificials es celebren la nit del dia 8 al 9 a les dotze de la nit.

.

diumenge, 22 d’agost del 2010

dimarts, 27 de juliol del 2010

Eleccions autonòmiques a les Illes Balears

.
Resultats eleccions autonòmiques. Illes Balears

2011
Cens: 711.660.  Participació: 59,94%
Escons: 59. Majoria absoluta: 30

Partit Popular (PP) 35
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 14  (19)
PSM-Entesa-Iniciativa-Verds 4
P.S.O.E. – PACTE 4
PSM-EN Menorca 1
GxF + PSOE Formentera 1
CxM (antiga Unió Mallorquina (UM) 0
Esquerra Unida (EU) 0
Esquerra 0
Lliga (excissió del PP. Jaume Font) 0

President del Govern: José Ramón Bauzá (PP)
Govern: Majoria absoluta: PP.
Oposició: PSIB-PSOE, PSM-Entesa-Iniciativa-Verds, GxF

2007
Partit Popular (PP) 29
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 20
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 3
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

2003
Partit Popular (PP) 30 (Majoria absoluta)
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 18
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 4
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Independent 1
President del Govern: Jaume Matas (PP)
Govern: PP+UM
Oposició: Tots els altres. 

1999
Partit Popular (PP) 28
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 16
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 5
Unió Mallorquina (UM) 3
Esquerra Unida (EU) 3
Els Verds (EV) 1
Independents 3
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

1995
Partit Popular (PP) 30
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 16
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 5
Esquerra Unida (EU) 3
Unió Mallorquina (UM) 2
Els Verds (EV) 1
Partit Socialista de Menorca - Nacionalistes de les Illes (PSM) 1 Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF) 1
President del Govern: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas (PP)

1991
Coalició Partit Popular-Unió Mallorquina (PP-UM) 31
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE 21
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 3
Entesa de l'Esquerra de Menorca (PSM-EU) 2
Unió Independent de Mallorca (UIM) 1
Federació Independents d'Eivissa i Formentera 1
President: Gabriel Cañellas (PP)

1987
Federació de Partits d'Aliança Popular-Partit Liberal 25
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Centre Democràtic i Social (CDS) 5
Unió Mallorquina (UM) 4
Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM-EN) 2
Entesa de l'Esquerra de Menorca 2
President: Gabriel Cañellas (AP)

1983
AP-PDP-UL 21
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Unió Mallorquina (UM) Jeroni Albertí 6
Partit Socialista de Mallorca (PSM) 2
Partit Demòcrata Liberal (PDL) 1
Partit Socialista de Menorca (PSM) 2
Candidatura Independent de Menorca (CIM) 1
President: Gabriel Cañellas (AP)
Govern: AP+UM
Oposició: Tots els altres.

Font:

1979 Consell General Interinsular:
UCD 13
PSOE 4
Independents d'Eivissa i Formentera 3
PSM 2
AP (PP) 1
PCIB 1
President: Geroni Albertí (UCD, Posteriorment: UM)
"Es tanca amb aquestes eleccions (1983) el període de transició institucional des de la dictadura, en què el CGI ha actuat com a institució preautonòmica. Des que es va constituir, en la seva fase actual ha estat compost per un plenari de 24 escons (13 consellers d'UDC, 4 del PSOE, 3 d'Independents d'Eivissa i Formentera, 2 del PSM i 1 d'AP i PCIB, respectivament), un Consell Executiu (els nou consellers amb cartera) i el president. El pressupost de la comunitat, fins que s'aprovin els de l'Estat per a 1983, està dotat amb 3.223.000 de pessetes, que es distribueixen entre els tres Conselis insulars i el propi CG1 (350 milions) ".
.

dijous, 8 de juliol del 2010

Concentració demà per l'Estatut

Rebut per correu electrònic de Manel Domenech. Tot i que l'AHC no figura entre les entitats convocants, s'adhereix a la convocatòria.

Amigues i amics,
L'Obra Cultural Balear, juntament amb una plataforma formada per la majoria de partits de Balears (PSIB-PSOE, UM, PSM, ERC, EAV, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds i Entesa per Mallorca), ha convocat una concentració contra les repercussions negatives que pot tenir a les nostres illes la sentència de l'Estatut de Catalunya, que tanca el model autonòmic i retalla competències presents a l'Estatut de Balears en matèries com llengua o finançament.

La concentració serà el divendres, 9 de juliol, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim. En defensa del nostre autogovern".

L'OCB fa una crida a tots els socis i amics de l'entitat a participar-hi, així com a la manifestació de protesta convocada per Òmnium Cultural i altres organitzacions de Catalunya l'endemà, dissabte 10 de juliol, a Barcelona.

Jaume Mateu Martí, president de l'Obra Cultural Balear
.

dissabte, 22 de maig del 2010

Parc natural de Cabrera


Parc natural de Cabrera
El primer parc nacional de les Balears (Llei 14/91, Corts Generals espanyoles) comprèn l'illa de Cabrera i altres illots com na Redona, l'Esponja, la Conillera, l'Imperial, na Plana, na Pobra, els Estells ... , a més d'una gran extensió marina. De les 10.000 ha del parc nacional, 1.836 són de terra emergida. Pinars i garrigues d'ullastre, llampúdol bord i mata cobreixen el sòl àrid, amb romanins, xiprells, estepes i canyes feries. Ginestes i lleteres posen colors a l'ambient poc plujós. Les sargantanes endèmiques corren arreu. Falcons marins i àguiles peixateres, amb virots, baldritges, nonetes, corbs marins i gavines de bec vermell són el floret d'espècies que justifiquen la protecció del lloc.
El mar ha modelat, durant mil·lennis, les voreres rocoses dels illots i de Cabrera Gran. En el port, refugi en dies de mal temps, un vell castell roquer recorda èpoques de pirateria i de penúria en el mateix mar on es poden veure dofins i mulars, tintoreres, esbarts de tonyines i agrupaments bellugadissos de pàmpols o llampugues a la superfície, perseguits antany per pescadors i avui només per aus marines. Els fons de l’entorn de Cabrera són una reserva d'espècies i d'hàbitats. Sobretot, han pogut recuperar-se els algars -praderies de Posidonia oceanica- on moltíssimes altres espècies troben protecció i recer i per mitjà dels quals es regenera l'oxigen de les aigües.
Text i Foto:
Agenda 2001

Conselleria de Medi Ambient
Illes Balears
.

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc

Dia 1 de febrer de 2006: Tito Fiol de la Conselleria d'Educació,
juntament amb dirigents d'Iberostar, presentant el programa
educatiu "Programa d'Integració social per a nins i nines amb
discapacitats", que el primer havia encarregat a la segona.

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc
Nota Informativa del GOB
22 de maig de 2010
Avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, el GOB ha realitzat una acció simbòlica de denúncia davant la seu d'Iberostar, una de les empreses que promouen la transformació de Son Bosc en un altre camp de golf.
Imatge de l'acció a la plana principal del GOB:
http://www.gobmallorca.com/pancartaiberostar.jpg
Comunicat de premsa:
http://www.gobmallorca.com/notabio2010sonbosc.pdf
.....................................
Els polítics i empreses capitalistes van de la mà en la mateixa direcció: "Destruir paisatge i utilitzar béns comuns en benefici particular". Segons les notícies dels mitjans de comunicació PP i UM, de nou junts per i per a l'especulació, coincideixen amb Iberostar en no protegir Son Bosc i construir el camp de Golf, el número 100 dels dels golfs mallorquins. Fa poc Matias Vallès entrevistava al director gerent i propietari principal d'Iberostar que, oportú, deia que en un principi havien col·laborat amb Jaume Matas, però que finalment, davant la prepotència de Matas i el poc cas que els feia havien deixat de fer-ho (El grup Barceló, guanyador del concurs de construcció i explotació del Palau de Congressos i hotel adjunt de la façana marítima de Palma, va ser el primer que va acollir Matas en la seva fugida als EUA, immediatament després d'haver perdut les eleccions autonòmiques de 2007. Poc després aquest grup, davant l'administració del pacte, renunciava a l'execució del seu concurs perquè "la dotació no era suficient". Seria interessant saber com s'havia pactat la suficiència amb l'ara imputat expresident).
Em fa vergonya el desvergonyiment amb què fan les justes crítiques als respectius governs Rajoy, Cospedal,... a Espanya i Tito Fiol, portaveu del PP al Parlament de les Illes Balears en id. L'anterior legislatura de Jaume Matas va ser un disbarat permanent d'especulació, irregularitat i nepotisme desvergonyit. Sense entrar en els casos Palma Arena (en els tribunals), Can Domenge (també en els tribunals, amb implicació del partit soci del PP, però també en comunicacions del despatx d'advocats del mateix Tito Fiol, portaveu actual del PP i membre del govern de Jaume Matas) i aquells que encara no s’han iniciat les investigacions corresponents del Metro, de l'hospital Son Espases, Es Guix, altres urbanitzacions, autopistes a Eivissa i Mallorca, túnels, grup Fer, IBISEC,... i sense retrocedir a la vergonya de l'OIE (oficina d'informació educativa) de l'anterior legislatura de Matas, ens cenyirem a recordar la vergonyant contractació per part de la Conselleria d'Educació (pública) de Tito Fiol a Iberostar (empresa privada teòricament turística) per elaborar i aplicar el "programa d'integració escolar (social) per a nens i nenes amb discapacitat". La Conselleria va encarregar i pagar (Quant?) amb diners públics a una empresa privada de turisme un programa propi de la xarxa que té la mateixa Conselleria d'Orientació i Integració educativa, personal, laboral i professional, en els Equips sectorials i en tots els centres públics i concertats d'educació secundària. És com si als orientadors ens haguessin demanat una organització de forfaits per a viatges de quinze dies al Carib per a tot tipus de clients. Tampoc es va demanar ni a la UIB, psicologia o pedagogia, ni als Col·legis oficials de psicologia o pedagogia o a l'Associació professional d'Orientadors/es AOIB (http://www.balearweb.net/aoib/) o COPOE (http://www.copoe.org/). Un programa educatiu i social encarregat a una empresa privada de turisme que ni tan sols, un cop editat, es va explicar als centres educatius ni es va aplicar: No tenia qualitat tècnica suficient per a cap de les dues coses. Però sí entitat suficient per a ser cobrada per Iberostar.
Els disbarats capitalistes portats a la màxima expressió per Jaume Matas, el seu govern i els seus socis em van impulsar a escriure un escrit en un dels meus blocs titulat "Jaume Matas i Tito Fiol, vindre a visitar-vos a la presó". I sembla que, en cas que el dret vagi en la mateixa direcció que la justícia, aviat podré complir la meva predicció.
Mentre els nous dirigents polítics capitalistes i les empreses capitalistes de sempre sembla que no escarmenten en cap d'altri, confien que Camps i Matas i altres especuladors amb diners públics de la mateixa corda sortiran ben parats de les seves imputacions, i segueixen exercint la seva pràctica ideològic-professional, destrucció i especulació per enriquiments particulars encara que això suposi crisis econòmiques estructurals generals que afectin la majoria de persones.
.

divendres, 21 de maig del 2010

Convocatòria UIB 2010-2011 Estudis de Grau


Rebut, per correu electrònic de l'Oficina d'Informació de la UIB. Gràcies.
Convocatòria UIB 2010-2011 Estudis de Grau
Estudis de grau amb limitació de places
Relació d’estudis de grau amb limitació de places per al curs 2010-2011
Com s’ha de fer la preinscripció
Terminis de preinscripció i publicació de llista d'admesos
Vies d’accés que es poden utilitzar i documentació que cal aportar
Trasllat d’expedient als estudis amb limitació de places de la UIB
Estudis de grau sense limitació de places
Relació d’estudis de grau sense limitació de places per al curs 2010-2011
Com s'ha de fer la matrícula
Terminis de matrícula
Trasllat d’expedient als estudis sense limitació de places de la UIB
Canvi d’universitat dins els mateixos estudis
Matrícula provisional
Reconeixement i transferència de crèdits
Simultaneïtat d’estudis
Calendari lectiu
Llocs d’informació de preinscripció i horari d’atenció al públic
Serveis administratius de la UIB
...........................................

Informació sobre:
La Universitat
Estructura i Govern
Serveis
Accés i admissió
Estudis
Portals universitaris
Recerca
Estudis
Grau
Primer i segon cicle
Màsters oficials
Doctorat
Títols propis
Títols propis de postgrau
Universitat Oberta per a Majors
Formació complementària
Beques

Tota aquesta informació a:
. 

dijous, 20 de maig del 2010

Importància dels espais naturals


Importància dels espais naturals
Ens trobam en un moment històric de principis d'un nou mil·lenni en el qual s'han assolit uns nivells de desenvolupament social, tecnològic i científic que coincideix amb un deteriorament del medi sense precedents. L'aprofitament dels recursos naturals i el desenvolupament econòmic no pot comprometre el benestar social i econòmic de les generacions futures i és imprescindible mantenir la capacitat de la Terra per sostenir aquest desenvolupament i donar suport a la vida.
L'Estratègia Mundial per a la Conservació dins del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient estableix tres objectius bàsics: mantenir els processos ecològics essencials i els sistemes que sostenen la vida, protegir la diversitat genètica i vetllar per la sostenibilitat de qualsevol ús que es faci de les espècies i els ecosistemes.
Els espais naturals protegits són parts del territori que contribueixen al benestar social a través de la conservació de la biodiversitat biològica i de la qualitat del paisatge, la regulació hídrica i del cicle de nutrients, la protecció del sòl, la protecció enfront dels desastres naturals i la provisió de llocs per a l'esbarjo, l'educació, la ciència i la cultura.
EI IV Congrés Mundial de Parcs i Espais Protegits celebrat a Veneçuela l'any 1992 va canviar la visió històrica dels espais protegits com a illes apartades del seu entorn. Actualment s'ha optat per un altre punt de vista que ubica aquests territoris en el centre de les estratègies de desenvolupament sostenible.
Avui s'entenen els espais naturals com a zones amb major grau de naturalitat dins un gradient d'intensitat d'explotació en el qual ha d'existir un nucli o una àrea de reserva. EI seu paper és important perquè formen part d'un mosaic territorial diferenciat segons l'ús que rep i que té sentit per les interaccions amb la resta de les peces.
Cal esperar que els espais naturals protegits siguin zones en les quals es cuiden de forma especial els valors ambientals i que serveixen de punt de referència des del qual es poden assajar i exportar a la resta del territori models ambientals sostenibles.
La Llei estatal 4/89, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, estableix els següents objectius quant a la protecció d'espais naturals:
1. Constituir una xarxa representativa dels principals ecosistemes i regions naturals del territori nacional.
2. Protegir aquelles àrees i elements naturals que ofereixen un interès científic, cultural, educatiu, estètic, paisatgístic i recreatiu.
3. Contribuir a la supervivència de comunitats i espècies que necessiten protecció mitjançant la conservació dels seus hàbitats. 4. Col·laborar en programes internacionals de conservació d'espais naturals i vida silvestre.
La Llei 4/89 preveu quatre figures de protecció d'espais naturals: parc, reserva, monument natural i paisatge protegit. A les Balears s'han declarat 5 parcs des de l'any 1988, el Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera i els parcs naturals de s'Albufera de Mallorca, sa Dragonera, s'Albufera des Grau i Mondragó, i una reserva natural, la de ses Salines d'Eivissa i Formentera.
Les normatives autonòmiques de conservació d'espais naturals eleva a més de 20 el nombre de figures diferents de protecció. La UICN reconeix, però, només 6 figures de protecció en tot el món.
La protecció dels espais naturals també s'ha exercit des d'altres normatives, entre les quals hi ha la normativa urbanística. Un exemple és la Llei 1/91, de 31 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, que preveu dues noves figures de protecció: les àrees naturals d'especial interès (ANEI) i les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP). Per mitjà d'aquesta Llei s'han protegit 47 espais naturals a Mallorca, 19 a Menorca, 9 a Eivissa i 8 a Formentera.
Hi ha també normes europees com les Directives d'Aus i d'Hàbitats per mitjà de les quals es crea la xarxa europea d'espais naturals anomenada NATURA 2000.
Hi ha altres normatives com les lleis d'aigües, de costes, els acords i convenis internacionals com les reserves de la biosfera, les zones d'especial protecció de la Mediterrània, Ramsar i normes preconstitucionals com les lleis de monts i de caça.
Ara per ara disposar d'uns bons espais naturals protegits i gestionar adequadament el medi natural és sinònim de progrés i de qualitat de vida i no significa perdre oportunitats de desenvolupament.
Agenda 2001
Conselleria de Medi Ambient
Illes Balears
.

dimarts, 11 de maig del 2010

Espais naturals, espais de progrés


Migjorn de Ferreries
.
Espais naturals, espais de progrés
A l'atabalat món actual, l'agenda s'ha convertit en una companyia obligada. Per això, consider que pot ser útil que aquesta necessitat vagi acompanyada de bellesa, i que cada setmana puguem gaudir de la referència d'un espai natural de les nostres illes a fi de mantenir present la realitat física del nostre país per al qual tothom, cadascun en el seu àmbit, treballa.
La Conselleria de Medi Ambient té la responsabilitat d'assegurar la pervivència, i fins i tot la restauració quan calgui, dels espais naturals i rurals de les nostres illes, sense oblidar les àrees marines, la importància dels quals es manifesta en el fet de ser el suport de la biodiversitat; la base de l'economia agrària i ramadera; el patrimoni natural, etnològic i cultural de tots els illencs i les illenques d'avui i de demà; la part fonamental d'un medi ambient de qualitat que ens assegura el present i el futur, i l'atractiu fonamental per a les persones que decideixen visitarnos.
Senzillament, cal dir que són importants perquè són bells.
La conservació dels espais naturals del país és tasca de tota la societat i de nosaltres en particular. Aquestes imatges i aquests texts són una proposta d'estimació compartida i de complicitat activa per a un compromís general a favor dels espais naturals de les illes Balears, sense la protecció dels quals cap idea de progrés no pot ser vàlida.
Margalida Rosselló Pons, Consellera de Medi Ambient

diumenge, 28 de març del 2010

El fabioler de Fornells

El fabioler de Fornells:


Me sembla que ja havíem fet un "escrit" amb aquest video, no obstant això, atès que no sé on el varem publicar i atès que pròximament, el 8 de maig, els companys de la promo 1-1967 ens trobarem a Menorca tornam a fer-lo a aquest blog de les millors Illes Balears (que donam llum allà on els pitjors de les pitjors Illes Balears donen tanta noticia que ens omple de vergonya). 
Igualment feim un enllaç a l'àlbum (al menys el més gros dels públics coneguts) de la promoció: 
.
.

diumenge, 21 de març del 2010

Inaugurat un carrer amb el nom de Francisca Bosch

Polsant sobre l'enllaç podeu veure algunes fotografies d'aquest acte.

El darrer dissabte dia 20 de març, coincidint amb l'inici de la primavera es varen inaugurar les denominacions de 10 carrers d'una ampliació del Pil·lari, llogaret de Palma situat entre s'Aranjasa i "Les Maravelles" de la Plaja de Palma. Un d'aquests carrers es va inaugurar amb el nom de Francisca Bosch.
Francisca Bosch és considerada com la líder més carismàtica dels Comunistes de Balears.
Va lluitar, des de la clandestinitat, contra el règim franquista.
Va ingressar el 1963 en el partit i comunista. Va ser promotora de la Junta Democràtica, en la qual es van agrupar totes les forces polítiques contràries a la dictadura del general Franco.
Va ser Membre del Comitè Central del PCE. Definida pels seus companys de partit com una "dona lluitadora per les Llibertats, i molt humana lliurada a la seva causa".
El 1972 Va fundar l'Agrupació de Dones Democràtiques de Mallorca.
El 1976 va protagonitzar el primer acte públic del PCE a Espanya, celebrat al Teatre Balear de Palma de Mallorca, i va encapçalar les llistes del PCE a Balears en les Primeres Eleccions Democràtiques.
El 1984, disconforme amb la línia eurocomunista del PCE va abandonar aquesta formació política per integrar-se en l'anomenat Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, que a l'arxipèlag es va denominar PCB.
Va morir, als 60 anys d'edat, a Palma de Mallorca l'any 1992.
En la inauguració del seu carrer de Palma, juntament amb els altres altres nou carrers, van participar molts de familiars, fills i néts, així com nombrosos amics, companys, i també polítics representants de les institucions autonòmiques, insulars i locals.
.
.

Castell de Bellver i Catedral

dilluns, 1 de març del 2010

Dia de les Illes Balears. 2010



20 Fira del llibre català. Palma




Es celebra a Palma, entre el divendres 26 de febrer i el diumenge 7 de març, ambdós inclosos, al pati de la Misericòrdia, la 20 Fira del Llibre en Català ".

Un total de nou llibreries exposaran fins a un total de 60.000 títols en llengua catalana, la llengua cooficial de les Illes Balears.

Les llibreries adherides a aquesta fira, presidides per Francesc Moll, president del gremi de llibreters de Mallorca, són: Drac Màgic, Embat Llibres, Jaume de Montsó, Literanta, Llibres Colom, Llibres Mallorca, Lluna, Quart Creixent i Quòrum.


Aquest dissabte, febrer 27, 2010, a les 19 h., en el si d'aquesta fira, Biel Mesquida i la pròpia autora han presentat el llibre "egosurfing" de Llucia Ramis, guanyadora del Premi Josep Pla 2010 de narrativa en llengua catalana . La presentació, com és habitual en aquests dos autors, ha estat molt divertida, amb gran sentit de l'humor, i il·lustrativa. 

http://picasaweb.google.com/satalaieta/Actualitat